L'alimentació de l'embarassada - Taller preparant la cuina pel bebè

Objectius de l’alimentació de la dona embarassada:

Cobrir les necessitats bàsiques de la dona.
Cobrir les exigències nutricionals del bebè.
Preparar l’organisme per al part.
Assegurar reserves greixoses per la lactància.


Petits consells pràctics per una alimentació sense riscos de la dona embarassada i els nous pares:

Si trobem alguna zona malmesa en una fruita o verdura, s’ha de llençar.
Els aliments que mengem que provenen d’un contacte directe amb la terra (patates, cebes, pastanagues...) han de passar per un procés meticulós de neteja, sempre amb aigua corrent i amb l’ajut d’un raspall.
Per tal d’evitar contaminació creuada no posarem un aliment cuinat a sobre d’una taula que ha tingut aliment cru.
La neteja, en qualsevol cas, pren un paper protagonista a la cuina, però durant l’embaràs encara més.
Sempre ens hem de netejar les mans amb aigua calenta i sabó.
Les taules de tall i la resta d’estris s’han de netejar amb la mateixa atenció.

EL DRAP DE CUINA...
No s’hi val passar una aigüeta al ganivet i encara menys assecar-lo amb el drap.
Encara que sigui antiecològic a la cuina sempre eixuguem amb paper de cel•lulosa d’un sol ús, els estris, les taules i superfícies.
Els draps tan sols serveixen per tal de no cremar-nos en agafar una plàtera del forn. Hi ha estris més adequats, com els guants de silicona, que ofereixen el mateix servei però es poden rentar amb aigua ben calenta.
El drap l’hem d’eliminar de la cuina, és el paradís dels bacteris.
Per molt que ens rentem les mans abans de cuinar si ens eixuguem amb un drap de dos dies, ja estem corrent riscos innecessaris.

CUINAR I CONGELAR

El modus operandi de moltes famílies és cuinar de més i congelar.
Aquest sistema és ideal per garantir-nos estalvi de temps i menjar casolà. Però és molt freqüent deixar refredar el menjar a temperatura ambient abans que entri a la nevera. En aquest context, els bacteris poden proliferar i en arribar a la nevera seguiran vius, més quiets, però vius.
Quants menys bacteris hagin proliferat menys riscos, és per això que us recomano que en comptes de deixar la cassola a la mà de Déu, proveu aquesta tècnica:

Abatirem la temperatura del que hem cuinat el més ràpidament possible. Ho farem omplint un bol amb aigua, molt de gel i un xic de sal.
A sobre i en contacte posarem la cassola calenta, anirem remenant bé per tal que es refredi el més aviat possible.
D’aquesta manera en una estoneta tindrem el menjar amb una temperatura adient per tal d’anar cap a la nevera.

Parlant de nevera, si teniu una de les modernes, segurament té un visor de temperatura, però si no és el cas, opteu per adquirir un termòmetre de nevera per tal de controlar en tot moment la temperatura que no ha de pujar de 7º

En l’àmbit professional, el Ministeri de Sanitat ens obliga a tenir termòmetres a totes les neveres i congeladors, amb visor o sense. Aquesta mesura reflexa la vital importància de la temperatura en la salut alimentària.

Quan compreu un peix o una carn congelada descarteu aquella que, gràcies a la transparència de l’envàs, permeti observar partícules de gel a l'interior. Pot haver patit una fissura en la cadena de fred i això no interessa a la nostra dieta saludable.

Les salses, sopes, cremes...són molt assequibles per als bacteris, degut a que la seva estructura física no els dificulta l’entrada.

L'ideal és que en reescalfar aquests preparats tornin a bullir.
A més del termòmetre de fred és interessant que ens fem amb un de calor.
No podem cuinar un pollastre o un lluç sense saber la seva temperatura interna.
Quan s’està embarassada no es poden consumir aliments de procedència animal poc fets, el motiu, el de sempre, els bacteris i el seu afany reproductor.


TEMPERATURES

Aquí us passo unes pautes de cocció d’alguns animals:
Vedella i xai, un mínim de 63º.
Porc , un mínim de 77º.
Carn picada ( el Port Aventura dels bacteris ) un mínim de 71º si és de vedella i 77º si també conté porc.
Pollastre, un mínim de 77º al pit, 82º a la cuixa.

Tots els peixos han de perdre la transparència, això que tant ens agrada als gourmets, i els hem de coure fins que gairebé es desfacin.
Volten els 70º.


Com marquen les sagrades escriptures de la salut alimentària, hem de tenir molt present les formes de cocció més adients, com són: al vapor, al forn, saltats, grills, bullits, planxa...

Avui en dia trobem moltes facilitats per tal de complir aquestes normes que vetllen per la nostra salut. Una d’elles és el papillote de silicona per al microones.

En el moment de tenir un aliment davant és ideal que et facis aquestes preguntes:
M’ofereix aquest aliment propietats nutricionals que tant jo com el bebè necessitem?
O per el contrari ocupa l’espai d’un altre que sí ho faria?

Rocío Merino Mir, cuinera