dimecres, 23 de juny del 2010

Contes de guerra. Grup de narradores Les Antònies.


Dilluns 28 de juny de 7 a 8 de la tarda, a la Sala de Formació de la Biblioteca el grup de narradores Les Antònies explica contes que volen per participar gran i petits. Canten aquesta cançó que us recollim perquè la practiqueu a casa:

Els tres tambors

Si n'eren tres tambors
que venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, ram, pataplam
porta un ram de rosetes.

La filla del bon rei
ha sortit en finestra
-Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram, ram pataplam,
si em vols dar una roseta?

-Donzella, qui l'haurà
serà l'esposa meva:
no us donaré el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram, ram pataplam,
que a vós no us pugui prendre.

-M'haveu de demanar
al pare i a la mare
Si el sí vos volen dar
per mi res no es pot perdre.
Ram, ram, ra, pataplam,
per mi res no es pot perdre.

Entrada gratuïta.

dimarts, 22 de juny del 2010

La bibliotecària de Bàssora (Narració + 8)


(Versió per ser narrada:)

Us explicaré una història real d’una bibliotecària en temps de guerra, perquè com sóc bibliotecària, m’ha arribat al cor.
És una història de la guerra de l’Iraq, més aviat de quan va començar aquella guerra, de la que potser n’heu sentit a parlar.
La història va d’una biblioteca d’un poble de l’Iraq que es diu Bàssora i de la seva bibliotecària que es diu Alia.

Bàssora és una ciutat amb port, enmig del desert de l’Iraq. Un port, com tenim aquí a la Torre, bé, però molt diferent, perquè Bàssora és diferent a Torredembarra. Les cases són baixes i de color terra, els camins no estan asfaltats, són de terra...
Però la biblioteca de Bàssora s’assembla a la nostra perquè és també un lloc de trobada per a tots aquells que estimen els llibres. Allà hi parlen de les coses del món i de la vida en general. Com aquí.

Fins ara. Ara només parlen de la guerra.
- El cel s’omplirà d’avions amb bombes? Pregunta una senyora.
- Cauran aquí, les bombes? Li respon un senyor.
- Els carrers s’ompliran de soldats armats!? S’espanta un noia.
- Quants de nosaltres morirem? Pregunta un xicot.
- Sobreviuran les nostres famílies? Diu una iaia.
- Què podem fer? Pregunta un senyor.

A l’Alia, la bibliotecària, li preocupa que els focs de la guerra destrueixin els llibres, que per a ella són més valuosos que tot l’or del món.
Hi ha llibres en totes les llengües. Hi ha llibres nous, llibres antics, fins i tot hi ha una biografia de Mahoma que té set-cents anys!
Demana permís al governador per traslladar-los a un lloc segur. Però ell li denega.

Així doncs, l’Alia decideix fer-ho a la seva manera. (En secret) Secretament, cada nit després de la feina, carrega el cotxe de llibres i se’ls endu a casa seva.

Els rumors de que començarà la guerra augmenten. Les oficines del govern es traslladen a la biblioteca. Al terrat, soldats armats esperen.
L’Alia espera, i tem el pitjor.

Aleshores... els rumors es fan realitat. La guerra arriba a Bàssora.
Un munt d’avions ennegreixen el cel i tiren bombes arreu.
(Piiuuuu, Puujjj! Piiuuuu, Puujjj! Piiuuuu, Puujjj!)
La ciutat s’encén amb el foc de les bombes i els trets.

L’Alia veu com els treballadors de la biblioteca, els treballadors del govern i els soldats abandonen la biblioteca. (Enfadada)
Només queda ella per protegir els llibres!

Per damunt del mur de la biblioteca crida al seu amic Anis, que té un restaurant a l’altra banda. Li diu:
- Em pots ajudar a salvar els llibres?
- I tant! li respon l’Anis.
Com ho faran? (Al públic)
- Els embolicarem amb aquestes cortines i farem un sac. Diu l’Alia.
- Et porto unes quantes caixes del restaurant per omplir-les de llibres. Diu l’Anis.
- Podem utilitzar uns sacs. Hem de salvar els llibres!

Durant tota la nit l’Alia, l’Anis, els seus germans, els botiguers i els veïns del barri, van traient els llibres dels prestatges, els passen per damunt del mur i els amaguen a restaurant de l’Anis.
Els llibres romanen amagats mentre la guerra brama.
I al cap de 9 dies, un incendi destrueix la biblioteca.

Al dia següent, uns soldats van al restaurant de l’Anis. Els obre la porta i veuen que té una escopeta.
- Com és que tens una arma?, li pregunten.
- Per protegir el meu negoci, contesta l’Anis.
Els soldats marxen sense escorcollar l’interior.
- (Bufff) No saben que tots els llibres de la biblioteca són aquí, al meu restaurant, pensa l’Anis.

Finalment, la bèstia de la guerra continua el seu camí. L’Alia sap que si vol que els llibres estiguin segurs, han de tornar a traslladar-los mentre la ciutat estigui tranquil•la. Així doncs, aprofita un dia de calma, lloga un camió per dur els trenta mil llibres a casa seva i a cases d’amics, lluny de la ciutat.

A casa de l’Alia hi ha llibres pertot, al terra, als armaris, sobra la taula, als ampits de les finestres i gairebé no queda espai per a res més.
Hi ha llibres a la cuina, a dins del forn (apagat, és clar!). Llibres a l’armari on guarden el Colacao, al matí quan l’obren, a vegades els cauen al cap (Rient).
Llibres a l’armariet del lavabo.
Llibres sota els llits. I a sobre dels llits. (En secret) Als calaixos de les calces!
Llibres pertot!

L’Alia espera. (Seure)
Espera la fi de la guerra.
Espera i somia en la pau.
Espera i somia en una nova biblioteca.

Però fins ara, els llibres estan segurs.
Segurs amb la bibliotecària de Bàssora.

I tot això és veritat com si mai no hagués passat i aquesta Antònia, ha acabat.
A la primera plana del conte podem llegir:
"A l'Alcorà, la primera cosa que Déu va dir a Mahoma va ser: Llegeix".
Autora del text i les il•lustracions originals: Jeannette Winter. Editorial Joventut.