Mòbil de tardor

Avui li tocava a l’Helena, mare de l’Elisabeth, explicar-nos un conte. Ha triat el llibre “Una tardor molt especial” on el protagonista se’n va d’excursió amb el seu oncle un dia de tardor. 

Per fer el taller, ens han demanat que portéssim fulles (no calia que fossin seques) ara veureu perquè...
Hem fet un mòbil de tardor. La idea la va donar l’Ina, mare voluntària. 
Només hem necessitat:
- Cartolina groga
- Una mica de pintura (vermella, verda i marró)
- Pinzells
- Fil de pescar
- Fulles
- Tisores
Mentre les mares retallaven la cartolina fent 3 cercles de mides diferents, nosaltres ens hem dedicat a pintar les fulles amb pinzell. 

Ja veieu que ens encanta això de pintar i empastifar-nos. 
Després només calia estampar la fulla amb la cartolina i lligar-lo amb un trosset de fil de pescar perquè ens quedés un mòbil tant bonic com aquest. 

Us preguntareu que hem fet amb les fulles pintades. Doncs mireu, les hem penjades al nostre arbre de tardor. No queden gens malament, oi? 

Si el voleu veure, el trobareu penjat al hall de la biblioteca. 
Fins dimecres! 
Ànnia Marcé 

L'arbre reciclat de la tardor!

Avui l’Ana, mare voluntària, ens ha explicat el conte “Sortim a buscar bolets” de Noemí Mundet.

El vailet, protagonista de la història, ens explica trucs per anar a buscar bolets. 

Nosaltres encara som molt petits per anar-hi, però si algú mai ens hi porta ja podrem dir que som uns autèntics experts, i sinó, mireu els consells que hem après:

-          Els bolets s’han de buscar vora els arbres o entre la molsa

-          Si té el barret marró i el peu vermellós segur que és verinós.

-          Si és de color taronja és diu rovelló i és molt bo.

-          Per collir-lo cal tallar-lo pel peu, arran de terra, sense fer malbé el sotabosc.

I, per saber-ne més, haureu de llegir el conte on també aprendreu a fer una truita de bolets.

Seguint amb la tardor, hem fet una manualitat molt creativa amb material reciclat: Un arbre de tardor amb rotllos de paper higiènic.

Primer, les mares han enganxat els rotllos fent forma d’arbre amb branques.

I sabeu com hem fet les fulles?

Hem estampat els nostres dits sobre el mural com si fossin fulles de tardor, i després hem agafat taps de suro, els hem sucat a la pintura i els hem estampat!

 Hem gaudit pintant, barrejant els colors, sentint la textura de la pintura als dits...

I mireu quina xulada d’arbre! 

Ens veiem dimecres vivnent i recordeu portar fulles. 

Ànnia Marcé 

Benvinguda tardor!

Avui hem iniciat el nou curs a l’espai de famílies. I per inaugurar-ho, l’Ànnia, bibliotecària, ens ha explicat el conte “No vull anar a l’escola” de Stephanie Blake. Una història ideal per motivar als infants durant el període d’adaptació escolar. Dissenyat amb dibuixos senzills i molt colorit on els infants s’hi han sentit molt identificats.

I com enguany, el primer dia de curs, coincideix amb l’arribada de la tardor hem volgut dedicar el taller a aquesta estació fent titelles de dit en forma de bolet.

Voleu saber com es fa?

Es molt fàcil, només necessitarem:

-         Oueres de cartró

-         tisores

-         cola de contacte

-         ulls mòbils

-         pintura blanca

-         pintura vermella

-         pinzells

Depenent de l'edat del nen/a ho podrà fer tot o quasi tot. En el cas dels més petits, l'adult retallarà la ouera i l’infant farà la resta.

I mireu quina titella de dit que ens ha quedat, s’ho han passat la mar de bé. 

 Bon inici de curs a tots i totes!

Ànnia Marcé

Plastilina de gelat

Amb aquest nom suposo que ja sabeu de qui ha estat la idea de fer el taller no?

La culpable d’aquesta magnífica idea no podia ser una altre que la Raquel Fernández, mare voluntària i autora del bloc Els nostres moments.

Tenim la gran sort de tenir-la a l’Espai de famílies. Si entreu al seu bloc veure que li encanta  experimentar amb els seus fills i, de tant en tant, ens recomana tallers com el d’avui. 

Com no hem trobat cap conte sobre gelats que ens agradés, l’Ànnia Marcé bibliotecària, ens ha explicat “Perdido y encontrado”. Un àlbum il·lustrat que ens recorda la importància de l’amistat a través d’un nen i un pingüí que resulta estar perdut.

Anem per feina i comencem a preparar aquesta plastilina amb textura de gelat.

Per fer-la només necessitarem condicionador de cabells i farina de blat refinada, més coneguda amb el nom de Maizena.

Les quantitats serien una tassa i mitja de maizena per a 3/4 de tassa de condicionador però, en el nostre cas, hem utilitzat tot el pot de condicionador (300 ml) i tot el paquet de maizena (350 gr.) ja que som uns 15 nens.

Hem tirat tots els ingredients al bol i els hem amassat fins que ha quedat una massa esponjosa i amb una textura que recorda al gelat. En cas que la massa quedi molt enganxosa, podem afegir-hi més maizena. 

Amb una cullera de fer boles i amb motlles hem fet formes i figures varies.

I després les hem decorat ratllant xocolata.

També podem fer servir colorant alimentari per simular els sabors del gelat, caramel líquid o altres ingredients per decorar.

És ideal per fer a casa. A més, fa súper bona olor i el seu tacte és suau i sedós. 

Ànnia 

Fem psicomotricitat!

Avui era el torn de l’Stefanie, mare voluntària, que ens ha explicat el conte “No es una caja” de Antoinette Portis. Un àlbum il·lustrat que té el mateix tacte que una capsa de cartró i el protagonista és un conill que juga amb una capsa com si fos un coet espacial, una muntanya, un cotxe o qualsevol cosa que un nen es pugui imaginar.  

Si ja ho diuen que els nens s’ho passen millor amb una capsa de cartró que amb cap altre joguet. I sinó mireu, mireu...

Vam demanar a les famílies que portessin qualsevol material per muntar un circuit de psicomotricitat. I tots vam dur alguna cosa que servia per fer el circuit.

   Un llit elàstic per saltar

     Anelles per encistellar la pilota

     Cadires per passar per sota

     Coixinets al terra per mantenir l’equilibri

       Trossos de paper per fer una piscina

  Un llençol o tela grossa per fer la barqueta.

                               I no podien faltar capses de cartró on cada nen li donava la seva utilitat.

Si es que els nens no necessiten gaire cosa per passar-ho bé, només una mica d’imaginació. 

De vegades les coses més simples són les millors!

Ànnia Marcé

Excursió al Port de Torredembarra

Estem a la recta final del curs i com cada any, al maig, comencem a fer sortidetes per aprofitar que fa bon temps i visitar diferents indrets del poble, atractius per anar amb tota la família.

Inaugurem la primera sortida amb una excursió al Port de Torredembarra.

Sabíem que no era bon època per anar-hi ja que estan en plena veda (temps en què està prohibit pescar) i la Confraria està tancada, però això no va ser motiu per descartar-la.  

La tarda començava amb una sorpresa que més endavant coneixereu.

Vam explicar el conte “El peix irisat” de Marcus Pfister. Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ajuda a reflexionar a l'infant sobre la importància de ser generós i gaudir compartint.

De camí, vam poder veure com els pescadors aprofiten la veda per posar a punt les barques per quan puguin tornar a pescar.

Les famílies ja començaven a estar impacients i volien saber la sorpresa que els esperava i jo també em moria de ganes de dir-ho.

Així que aquí teniu la sorpresa: Pujarem a un vaixell! Concretament al de la Guàrdia Civil. 

Ens van ensenyar la zona de comandaments. I, per un moment, ens vam sentir capitans del vaixell.

 També vam veure els camarots on dormen, l’espai on passen les estones lliures i la cuina.

Quins nois més amables i atents. Per una altre vegada ja ho sabrem. Repetirem segur!

Gràcies a tots els Guàrdia Civils Marítims per fer-ho possible.

Fins dimecres vinent! 

Ànnia Marcé 

Felicitats mare!

Que millor que celebrar el dia de la mare amb aquest meravellós, divertit i amorós conte “La meva mama” d’Anthony Browne explicat per Rosa Maria Casabona, voluntària de l'Espai de famílies. El llibre és un homenatge a totes les mares i queda reflexat en totes les pàgines de l’àlbum, o millor encara, totes poden constatar que es així com les veiem nosaltres.

I després una manualitat ideal per a regalar a les mares: collarets amb macarrons.
Tallem un tros de cordill de la mida adequada per a fer un collar o una polsera. Fem passar el fil pel forat dels macarrons, fem un nus i pintem amb retoladors els macarrons i...llestos!  
Als més petits i a les mares els ha encantat la idea!

 Mireu el collaret que li ha fet l'Ada a la seva mare!

Fins dimecres! 
Ànnia Marcé