diumenge, 16 de maig del 2010

L'alimentació de l'embarassada - Taller preparant la cuina pel bebè


Objectius de l’alimentació de la dona embarassada:

Cobrir les necessitats bàsiques de la dona.
Cobrir les exigències nutricionals del bebè.
Preparar l’organisme per al part.
Assegurar reserves greixoses per la lactància.


Petits consells pràctics per una alimentació sense riscos de la dona embarassada i els nous pares:

Si trobem alguna zona malmesa en una fruita o verdura, s’ha de llençar.
Els aliments que mengem que provenen d’un contacte directe amb la terra (patates, cebes, pastanagues...) han de passar per un procés meticulós de neteja, sempre amb aigua corrent i amb l’ajut d’un raspall.
Per tal d’evitar contaminació creuada no posarem un aliment cuinat a sobre d’una taula que ha tingut aliment cru.
La neteja, en qualsevol cas, pren un paper protagonista a la cuina, però durant l’embaràs encara més.
Sempre ens hem de netejar les mans amb aigua calenta i sabó.
Les taules de tall i la resta d’estris s’han de netejar amb la mateixa atenció.

EL DRAP DE CUINA...
No s’hi val passar una aigüeta al ganivet i encara menys assecar-lo amb el drap.
Encara que sigui antiecològic a la cuina sempre eixuguem amb paper de cel•lulosa d’un sol ús, els estris, les taules i superfícies.
Els draps tan sols serveixen per tal de no cremar-nos en agafar una plàtera del forn. Hi ha estris més adequats, com els guants de silicona, que ofereixen el mateix servei però es poden rentar amb aigua ben calenta.
El drap l’hem d’eliminar de la cuina, és el paradís dels bacteris.
Per molt que ens rentem les mans abans de cuinar si ens eixuguem amb un drap de dos dies, ja estem corrent riscos innecessaris.

CUINAR I CONGELAR

El modus operandi de moltes famílies és cuinar de més i congelar.
Aquest sistema és ideal per garantir-nos estalvi de temps i menjar casolà. Però és molt freqüent deixar refredar el menjar a temperatura ambient abans que entri a la nevera. En aquest context, els bacteris poden proliferar i en arribar a la nevera seguiran vius, més quiets, però vius.
Quants menys bacteris hagin proliferat menys riscos, és per això que us recomano que en comptes de deixar la cassola a la mà de Déu, proveu aquesta tècnica:

Abatirem la temperatura del que hem cuinat el més ràpidament possible. Ho farem omplint un bol amb aigua, molt de gel i un xic de sal.
A sobre i en contacte posarem la cassola calenta, anirem remenant bé per tal que es refredi el més aviat possible.
D’aquesta manera en una estoneta tindrem el menjar amb una temperatura adient per tal d’anar cap a la nevera.

Parlant de nevera, si teniu una de les modernes, segurament té un visor de temperatura, però si no és el cas, opteu per adquirir un termòmetre de nevera per tal de controlar en tot moment la temperatura que no ha de pujar de 7º

En l’àmbit professional, el Ministeri de Sanitat ens obliga a tenir termòmetres a totes les neveres i congeladors, amb visor o sense. Aquesta mesura reflexa la vital importància de la temperatura en la salut alimentària.

Quan compreu un peix o una carn congelada descarteu aquella que, gràcies a la transparència de l’envàs, permeti observar partícules de gel a l'interior. Pot haver patit una fissura en la cadena de fred i això no interessa a la nostra dieta saludable.

Les salses, sopes, cremes...són molt assequibles per als bacteris, degut a que la seva estructura física no els dificulta l’entrada.

L'ideal és que en reescalfar aquests preparats tornin a bullir.
A més del termòmetre de fred és interessant que ens fem amb un de calor.
No podem cuinar un pollastre o un lluç sense saber la seva temperatura interna.
Quan s’està embarassada no es poden consumir aliments de procedència animal poc fets, el motiu, el de sempre, els bacteris i el seu afany reproductor.


TEMPERATURES

Aquí us passo unes pautes de cocció d’alguns animals:
Vedella i xai, un mínim de 63º.
Porc , un mínim de 77º.
Carn picada ( el Port Aventura dels bacteris ) un mínim de 71º si és de vedella i 77º si també conté porc.
Pollastre, un mínim de 77º al pit, 82º a la cuixa.

Tots els peixos han de perdre la transparència, això que tant ens agrada als gourmets, i els hem de coure fins que gairebé es desfacin.
Volten els 70º.


Com marquen les sagrades escriptures de la salut alimentària, hem de tenir molt present les formes de cocció més adients, com són: al vapor, al forn, saltats, grills, bullits, planxa...

Avui en dia trobem moltes facilitats per tal de complir aquestes normes que vetllen per la nostra salut. Una d’elles és el papillote de silicona per al microones.

En el moment de tenir un aliment davant és ideal que et facis aquestes preguntes:
M’ofereix aquest aliment propietats nutricionals que tant jo com el bebè necessitem?
O per el contrari ocupa l’espai d’un altre que sí ho faria?

Rocío Merino Mir, cuinera

divendres, 14 de maig del 2010

Els purés casolans - Una experiència


Menjar a partir dels 6 mesos

Quan introduïm els purés en la dieta del nostre bebè els volem donar el millor. La meva pediatra m'ho va recomanar a partir dels 6 mesos, i vam anar tastant una fruita per setmana. Després les vam anar mesclant i després van venir els cereals, les verdures, el pollastre, etc.

Jo vaig seguir els consells de la meva germana, que sap molt de cuina, i vaig optar per congelar els purés que jo mateixa preparava en potets. Us recomano que ho feu així:

Talleu en trossos mitjans diverses verdures, o verdures i carn quan ja és més gran(a la mida de mitja ceba)per poder-lo triturar per separat. És important que les carns siguin netes, sense ossos ni pell.
Els netegeu i els poseu a bullir en l'olla exprés.

Ho coleu tot i aneu triturant la mescla que us sembli sabrosa, per exemple: patata, pastanaga i pit de pollastre, o bé carabassa, vedella i ceba, etc.
Aboqueu una mescla en potets i tritureu una altra mescla.

Podeu usar potets de plàstic de 50gr al principi i quan sigui més gran de 100 gr.
És bo etiquetar-los indicant els ingredients de la mescla i la data. Ara només cal conserva-los al congelador. Resulten molt pràctics a l'hora de transportar-los congelats.
És millor descongelar-los en el micro en uns minutets que no pas deixar-los a temperatura ambient, per evitar riscos bacterològics.

Si prepareu una caçola gran tindreu per una o dues setmanes. Èl caldo sobrer el podreu usar per sopetes. Si us queda una mescla molt líquida sempre la podreu espessir amb les farinetes de cereals.

Amb aquest sistema les propietats no es perden i el procés és molt còmode.

Amb la fruita però, no estava molt convençuda, hi ha opinions discordants i no volia arriscar-me. Així que li donava el puré acabat de fer, però en preprava més del que preveia que menjès i, si no s'ho acabava tot, congelava la resta per a un urgència o m'ho berenava jo, que les mares també necessitem vitamines... Crec que, encara que el puré de fruita casolà perdi propietats en congelar-se, sempre en conservarà més que els potitos de puré industrials o els iogurs amb fruita.

Sabem que hi ha moments que el nostre fillet plora desconsolat perquè té gana i guanyem molt si ho tenim a punt.

dimecres, 12 de maig del 2010

CANÇONS PER ALS INFANTS

AIXÍ FAN ELS TITELLES
Així fan, fan, fan, els petits bonics titelles,
així fan, fan , fan, tres voltetes i se’n van.
-Tot picant de mans, els petits bonics titelles,
tot picant de mans els titelles es fan grans.
-Aixecant el dit, els petits bonics titelles,
aixecant el dit els titelles s’han dormit.

EL GALL I LA GALLINA
El gall i la gallina
estaven al balcó,
la gallina s’adormia
i el gall li fa un petó.
-Dolent, més que dolent!
Què dirà la gent?
Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content!

PEIX, PEIXET
Peix, peixet, de la canya, de la canya,
peix, peixet, de la canya al sarronet
EL LLEÓ NO EM FA POR
El lleó no em fa por,
pam i pipa, pam i pipa.
El lleó no em fa por,
perquè sóc bon caçador.

L’ELEFANT AMB BICICLETA
Mireu, allà dalt,
amb els estels què hi ha!
És un gros animal,
que amb bicicleta va.
És un elefant,
i doncs, què us penseu?
Té una cua al darrera
i una trompa al davant.





LA TORTUGA BALLARUGA
Un, dos i tres,
la tortuga, la tortuga,
Un, dos i tres,
la tortuga ja no hi és.
Mireu com balla,
la tortuga ballaruga ballarà. (2)

CARGOL, TREU BANYA!
Cargol, treu banya!
puja a la muntanya,
cargol treu vi, puja al muntanyí.
Cargol, treu banya!
puja a la muntanya,
cargol bové, jo també vindré.

TIC-TAC
Tic-tac, tic-tac,
ara dormo, ara dormo,
tic-tac, tic-tac,....Riiiiing!
El soroll m’ha despertat!
EL CUINER
Sóc un cuiner
que remena les cassoles
faig bon menjar
i tothom es llepa els dits.
Les cassoles en el foc,
van bullint a poc a poc,
els pesols, les patates
les verdures i els cigrons.



SOL, SOLET
Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure
Sol, solet, vine’m a veure que tinc fred.
Si tens fred posa’t la capa, posa’t la capa
Si tens fred, posa’t la capa i el barret
El pobre sol, solet, no te capa, no te capa
El pobrre sol, solet, no te capa ni barret.
Jo li compraré una capa, una capa
Jo li compraré una capa i un barret.

LA LLUNA, LA PRUNA
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
sa mare la crida,
son pare no ho vol.
La lluna, la pruna
i el sol matiner,
sa mare la crida,
son pare també.

UN TREN PETITÓ
Un tren petitó
que corria que corria
un tren petitó
que corria sense por.
Qui vulgui pujar,
que s’afanyi, que s’afanyi,
qui vulgui pujar,
que s’afanyi que se’n va.


DALT DEL COTXE
Dalt del cotxe hi ha una nina,
que repica els cascavells.
Trenta, quaranta,
l’ametlla amarganta,
pinyol madur, ves-te’n tu.
Si tu te’n vas, nero, nero, nero.
Si tu te’n vas, nero, nero, nas.



EL GEGANT DEL PI
El gegant del pi,
ara balla, ara balla,
el gegant del pi
ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.

TALLER DE MASSATGE INFANTIL

MASSATGE A CAMES I PEUS:

1. Buidat indú (les mans en forma de C) de maluc a tormell. (relaxant)
2. Comprimir i cargolar (les dues mans juntes) de maluc a tormell (estimula la circulación)
3. Passar duts polzes en horitzontal per la planta del peu del taló als dits.
4. Rodar dits dels peus.
5. Pressió planta del pau (un dit a la base dels dits i un altre al taló, després igual però el primer dit a la meitat del peu).
6. Caminar amb els polzes per la planta del peu
7. Part superior del peu dels dits al turmell.
8. Cercles al turmell.
9. Buidat suec (mà en forma de C) de tormell a maluc (estimulant)
10. Enrotllar me maluc a tormell com els massatges dels esportistes.
11. Moviment d’integració (en acabar les dues cames) sacsejar.


MASSATGE A L’ABDOMEN
1. Roda hidràulica: Amb les mans planes anar passant des d’on acaben les costelles fins a sota del melic.
2. Roda hidràulica amb cames amunt.
3. Des del melic els polzes cap als costats.
4. Sol i lluna: amb la mà esquerra fem voltes com les agulles del rellotge , quan aquesta mà està a les 5 posem la mà dreta a les 10 i continúeme fent la volta al rellotge amb les dues mans i la dreta desapareix quan arriba al 5. (seguiment del camí dels intestins)
5. T’estimo (I – L – U): Fem una I al costat esquerra del melic, després fem una L invertida comencant per damunt del melic en horitzontal i baixant pel costat dret i per acabar fem una U invertida començant pel costat esquerra del melic.
6. Caminar amb els dits d’esquerra a dreta (buidar els gasos del Budell prim)

Massatge per gasos i còlics
1. Roda hidràulica 6 cops
2. Genolls al ventre(separates els genolls si encara no gateja) 5-10 segons aguantar.
3. Sol i lluna 6 cops.
4. Genolls al ventre.
5. Relaxar cames amb moviment d’integració.
No s’ha de fer en el momento que té mal de panxa.

MASSATGE AL PIT
1. Fer un cor i tornar a pujar pel mig.
2. Papallona: (fer una X al pit) amb la ma dreta pujas i baixes en diagonal cap a l’espatlla esquerra i amb la mà esquerra cap a la dreta, anar alternant.
3. Passada per les axil•les del braç al tronc.

MASSATGE A BRAÇOS I MANS
1. Buidat indú (mà en forma de C) de l’espatlla fins al canell.
2. Comprimir i cargolar de l’espatlla fins al canell.
3. Palmell de la mà (passada ambels dits polzes) i rodament dels dits
4. Carícies dors mà del canell als dits.
5. Cercles al voltant del canell.
6. Buidat suec (mà en forma de C) de canell a l’espatlla.
7. Enrotllar de l’espatlla cap al canell com els esportistes.
8. Moviment d’integració (en acabar els dos braços) copets cap enfora de l’espatlla al canell.

MASSATGE A LA CARA
1. Obrir llibre sobre el front.
2. Polzes entre celles i parpelles cap enfora.
3. Lleugera pressió sobre el pont del nas, baixar pel nas fins sota les galtes.
4. Somriure per sobre del llavi superior (dibuixar un bigoti)
5. Somriure per sota del llavi inferior
6. Cercles a la mandíbula de la barbeta cap a les orelles. Passar amb la mà estirada per darrera les orelles i baixar cap a la barbeta

MASSATGE A L’ESQUENA
1. Una mà va cap endavant i l’altre cap andarrera alternant del coll cap a les natges.
2. Escobrat (mà estirada) de coll a natges.
3. Escombrat amb cames aixecades de coll a peus (amb bebés)
4. Cercles a l’esquena i a les natges.
5. Pentinat amb els dits de coll a natges i de natges a coll.

BENEFICIS PELS ADULTS I INFANTS
- Potencia el vincle afectiu
- Es crea un espai per relaxer-se i comunicar-se amb l’infant de manera individual.

BENEFICIS PELS ADULTS
- Ofereix una eina per respondre les necessitats de l’infant.
- Fa ser conscients de la necessitat d’expressió i de relaxació de l’infant (ja que acumula tensió i l’hem d’ajudar a relaxar-se).
ACTUACIONS EN CAS DE SENYALS D’INQUIETUT En el moment del massatge.
- Respondre a les necessitats de l’infant (gana, set, o el que necessiti). Les necessitats físiques són prioritàries.
- Increment o descens de la pressió ejercida.
- Reducció de la rapidesa.
- Canviar de lloc.
- Canviar de moviments o de part del cos.
- Canviar de posició.
- Utilitzar una tècnica alternativa de calma: balanceig, música rítmica o contacte suau (colocar una mà relaxada sobre alguna part del cos).
- Eliminar elements visuals o estímuls auditius estranys.
- Utilitzar un element extern (manta, ninot preferit,…)
- Deixar el massatge per a un altre momento.

VARIACIÓ EN ELS MOVIMENTS A PARTIR DE 18 MESOS
- Buidats i comprimir i cargolar en dos parts cames i braços.
- Planta del peu amb tota la mà.
- Cercles als genolls.
- Integració només agafant peus.
- No fer la roda hidràulica agafant peus.
- Cercles als colzes.
- Dits entre els dits.
- Cercles als temples s(“sienes”)
- Tapar ulls i relliscar les mans fins als temples.
- Cercles superficials a l’orella.
- Suaus cercles al cabell.
- A l’esquena no posar la mà a les natges sinó a la part baixa de l’esquena.
- No fer escombrat cames amunt.
- Amasaments i cercles suaus darrera la nuca.

ANEM A FER XIP-XAP

L’aigua és un instrument d’enriquiment bàsic pels nens des dels primers mesos de vida extrauterina.
• Es formen, creixen i neixen envoltats d'aigua. Així com el líquid amniòtic és el medi bàsic d'enriquiment del fetus a l'úter de la mare, l'aigua també ho és des dels primers mesos de vida extrauterina. Per això, la natació és una de les activitats físiques més completes per a potenciar el desenvolupament dels nadons i millorar-ne la coordinació, l'equilibri i la força muscular, a més de proporcionar nombrosos beneficis psíquics.
• No obstant això, la natació per a nadons té poc a veure amb el fet de nadar o d'aprendre a nadar: és una forma d'estimular el nounat en el medi aquàtic. Per això, en cap cas no adquiriran les habilitats necessàries per a desenvolupar l'autonomia necessària en l'aigua i aprendre els moviments propis que requereix la pràctica de la natació. Els infants no estan, des del seu desenvolupament maduratiu, preparats per a lliçons formals de natació, fins als 4 anys. Abans d’aquesta edat són massa petits per a desenvolupar l’autonomia en l’aigua i adquirir els moviments propis de la natació.
La natació per nadons es defineix com una activitat joc-plaer-estímul-experiència-afectiva.

Els recents nascuts estan perfectament dotats d’una varietat de reflexes que fan possible el progressiu desenvolupament d’una conducta adaptada al medi aquàtic. Limitar les experiències dels primer anys de vida a l’estada al bressol o al cotxet, significa reduir el desenvolupament tant físic com intel.lectual del nostre nadó, en un dels períodes més importants de la seva vida.
Tots els psicòlegs i pedagogs reconeixem la importància dels primers anys de vida de les persones i, tot i així, no posem prou atenció a aquest període de vida.

Beneficis de la natació en els més petits...

• Desenvolupament psicomotor- El nadó que encara no camina troba, a l’aigua, la possibilitat de moure’s tridimensionalment, amb molta més llibertat i continuïtat de moviments.
• Reforça el sistema cardiorespiratori- Es reforça el cor i els pulmons i s’augmenta la oxigenació i trasllat a la sang.
• Ajuda a adquirir nocions de desplaçament i distància, la qual cosa afavoreix un equilibri i una coordinació motriu superiors. A més, la seva alineació postural es veu afavorida.
• Ajuda al nadó a començar a conèixer les seves possibilitats i limitacions. Li facilitarà sentir-se segur.
• Ajuda al sistema inmunològic
• Ajuda a la socialització i obre possibilitats lúdiques i de compartir
• Ajuda al nadó a relaxar-se
L’aigua reforça el vincle d’amor i confiança entre la mare o el pare i el nadó, fent que tots dos comparteixin una experiència que reforça la relació afectiva i cognitiva entre la tríada mare-pare-nadó.

Quan pot començar anar a la piscina?
L'edat recomanable perquè el petit de la casa gaudeixi del primer bany a la piscina són els 3-4 mesos. Una vegada que el nadó ja manté el cap dret i el seu sistema immunològic ha madurat. No obstant això, convé consultar amb el pediatre aquesta decisió.
Fins als 4 mesos de vida el nadó conserva una sèrie de capacitats que afavoreixen la seva adaptació al medi aquàtic. A partir dels 8 o 9 mesos el nadó perdrà alguns reflexos innats determinants i necessitarà aprendre'ls. Els nadons es caracteritzen per la seva capacitat de surar, de moure el cos dins de l'aigua de forma relaxada i de mantenir el reflex d'apnea basat a tancar la glotis, de manera que no s'empassen aigua ni experimenten la sensació d'ennuegar-se.


Pautes que cal seguir a la piscina

• A començament de curs les sessions seran curtes, de 10 o 15 minuts, perquè el nadó s'acostumi a poc a poc. Després no convé sobrepassar la mitja hora per a evitar que l'infant es cansi.
• Dels horaris, el més apropiat és que les sessions de natació no trenquin el ritme diari habitual.
• Els primers dies és recomanable que el menor entri a l'aigua i en surti lentament i amb calma perquè no s'espanti. Ni forçar-lo mai a fer una cosa que no vulgui.
• Si el petit té fred, està incòmode o plora massa més val treure’l de la piscina.
• Un nen malalt no s'ha de banyar fins que no estigui completament restablert.
• Cal que l’activitat sigui una experiència de plaer al nadó.
• Sempre que un nadó està a l’aigua, un adult ha de ser-hi amb ell/a.
Paper de l’adult

L’infant és qui proposa i l’adult el guia.

Cal crear un ambient relaxat per a que tots puguem gaudir de l’aigua.

L’adult, mare o pare, és el conductor del procés d’aprenentatge. L’adult cal que comprengui i estigui convençut de que la seva presència és necessària perquè en la pròpia expressió de la seva cara el nadó troba la seguretat afectiva, l’aprovació del que fa, la protecció que significa estar en els seus braços,...


L’adult ha de reconèixer i respectar cada situació i així permetre el moviment, l’exploració, l’observació, el moure’s, l’enfadar-se, estar disconforme, alegre,... tot allò que l’infant necessiti per a sentir-se “lliure”.
S’ha de donar temps al nadó, deixant-lo començar i acabar cada acció sense intervenir-hi, donant-li seguretat i confiança i alhora llibertat.

Annabel Giménez Montcusí
(Basat en un article de l’autor J. Antonio Hernández, a la web I- Natación, en la qual podeu trobar aquests aspectes i molts d’altres.)

Bibliografia
Molt aviat, a la teva biblioteca, podràs gaudir dels següents documents:
- Barbany Grau, Gemma. Los Bebés en el agua : una experiencia fascinante. Barcelona : Paidotribo, 2007.
- Ahr, Barbar. Nadar con bebés y niños pequeños : diversión en el agua para usted y su hijo. Barcelona : Paidotribo, cop. 2006
- Ahr, Barbara. Nadar con bebés y niños pequeños : ejercicios lúdicos para favorecer el movimiento precoz en el agua. Barcelona : Paidotribo, 2003.
- Carmona, Maru. Como pez en el agua : juega y nada con tu bebé. Barcelona : Hispano Europea, DL 2005.
- Moreno Murcia, Juan Antonio. Manual de actividades acuáticas en la infancia : para bebés y niños de hasta seis años. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2004.
- Pansu, Claudie. El Agua y el niño : un espacio de libertad. Barcelona : Inde, 2002.

Ioga per a nadons

1- Preguntar-los si hi estan disposats.
2- Escalfar les mans fregant-les. Separar-les per notar l’energia.
3- Posar una ma al cor del bebè i l’altra al cor de la mare per sentir els 2 alhora.
4- Posar les dues mans sobre el pit del bebè per notar la seva respiració.
5- Posar-li les mans al cap i acariciar-li tot el cos de dalt a baix.
6- Braç: amassar, fer “canaló”, de l’espatlla a la mà. Agafar les mans i obrir i tancar els braços. Agafar les mans i portar els braços amunt i avall.
7- Acariciar-li el ventre.
8- Cames: amassar, “canaló”.
9- Agafar els peus i doblegar els genolls sobre la panxa, primer els dos alhora i després alternativament.
10- Ajuntar mans i peus sobre la panxa i balancejar-los d’un costat a l’altre.
11- Agafar-los cap per avall pels turmells i deixar-los suaument sobre el terra, de cara o d’esquena.
12- Agafar-los les mans i creuar les mans sobre el pit.
13- Acariciar-los de cap a peus.
14- Agafar-los, abraçar-los i dir-los que s’ha acabat.

Poema Sant Joan

Pim, pam, pum!
Patapram pram pram,
Fiuuuuuu Pam!

Retrona la plaça,
xisclen els vidres,
sangloten els porticons.

Tota la tarda patint petar coets.

La gosseta burda espantada, pobreta,
El nadó prova d’adormir-se,
de nou,
neguitós,
esgotat.

Ea, ea, ea,
ea, ea,
ea, ea, ea, ea,
ea, ea, ea, ea,
ea, ea.

Se m’esfumen les ganes de celebracions.
i encara queden dies per Sant Joan.

Pim, pam, pum!
Patapram pram pram

Ana Merino